El senyor PGP
El senyor PGP és un homenet ben especial. És únic.! La
seva singularitat no és tan sols per la
seva petita estatura, sinó també pel seu
caràcter amable, educat i alegre. Tan
alegre com la manera com va vestit. Du uns calçons
de colorins, una camiseta ben llampant i
un capellet de retalls de tela. Al
capell hi duu tres lletres ben cosides. Ah!
també tragina un maletí que no deixa ni de nit ni de
dia.
L’afició preferida del
senyor PGP és viatjar per tot el món: cap al nord, cap el sud cap a l’est i cap a l’oest. Visita països de tots els colors. I vol fer amistat
amb gent de tota mena per fer arribar el seu missatge.
Vet aquí que el senyor PGP fa uns dies que va arribar
a Ferreries.
Així com
passava pels carrers saludava la gent amb un somriure ample. Tothom es girava
ben atordit. Es pot dir que no deixava indiferent a ningú. Mirau que en vénen
de turistes a Ferreries, però com
aquest, cap! .
Els vesins i vesines es demanaven d’on havia sortit
aquell personatge tan curiós que no feia l’alçada d’un ca ajagut. El que no
sabien és que l’homenet tenia un cor molt gran i estava tant content
perquè sempre ajudava els altres.
<<
Què té a veure l’estatura amb la grandesa com a persona? Cadascú és com
és !>>
El senyor PGP anava caminant, tris-
tras, tris-tras i quan va passar pel carrer de la nostra escola, tots els
fillets i filletes ja feia una estoneta
que eren dins la classe. Aprofitant
que les barreres encara estaven obertes,
l’homenet va travessar el pati i va entrar a l’edifici. Es va fixar amb el cartell
del lema que hi havia penjat a l’entrada i li va agradar molt << Ets únic@ i
et necessitam >> Es va ben pensar que aquell missatge anava per ell.
-Mira que bé som únic i em necessiten vaig a
ajudar-los.
I així va prendre escales per amunt. Va arribar fins l’aula de 2n i ben decidit va tocar la porta : toc,toc. La mestra va obrir i quan els fillets i filletes el van veure van quedar ben esglaiats, sense
paraula. Amb un tres i no res el silenci a l’aula va ser absolut. Uns es pensaven que era un personatge
fantàstic que havia fugit de dins un conte.
Uns altres trobaven que era un representant de material escolar. I també n’hi
havia que pensaven que allò que passava ho estaven somniant. La veritat és que
tothom estava desconcertat davant d’aquella inesperada visita.
-Hola, bon dia,
arrib una mica tard, ja ho sé, però, seríeu tan amables de deixar-me passar?-
va dir el Sr. PGP
-Sí, sí. Passi,
passi - van dir la mestra. L’homenet va acabar d’entrar va
donar la mà a tothom. Després, sense donar temps a que algú li demanés: << I vostè, qui és... ?>>
ell mateix, ben decidit es va presentar.
-Mirau, jo som el senyor PGP i vaig de gira per tot
el món.
Tota la classe va exclamar :
- El senyor PGP?
Vaja quin nom més estrany! Quina aferrada ! pensava
més d’un.
-El meu objectiu es recordar a la gent les tres lletres màgiques que fan la convivència més agradable: P, de per favor, G, de gràcies i P de
perdó
Al punt hi va haver una alumna que li va dir:
Però aquestes tres inicials no serveixen per tots
els països. Per favor, gràcies i perdó amb cada llengua es diuen de diferent
manera. Com ho fas quan visites un país estranger ?
-Molt bona observació. Mira, segons allà on vaig
barat les inicials del meu capell. Per exemple a una ciutat com Àvila o
Saragossa, que són de parla castellana, no fa falta canviar-les, puc
utilitzar les mateixes, és a dir P de “por favor”, G “de gracias” i P de
perdón. Però si per exemple vaig a París,
em present com “ monsieur SMP
“:
S de “Si’l vous plaît “,M de merci ,
P de pardon.
Es vam adonar
que realment l’homenet estava en tot!
També els va explicar que el que portava dins del maletí eren totes les lletres de l’abecedari, per anar-les
canviant del seu capell segons el país que anés, és clar. I fins i tot dins del
maletí hi estotjava els diferents
alfabets existents en l’actualitat, per quan anés a la Xina o visités algun país
àrab, per exemple.
El sr. PGP Va continuar dient:
-És molt necessari que tracteu els companys i companyes, familiars,
mestres i tota la gent en general amb educació i respecte. I amb el to de
veu adequat, encara que algunes
vegades estigueu un poc enfadats. Perquè
si teniu raó però discutiu i xerrau de qualsevol manera, això us la farà perdre.
El senyor PGP va continuar dient:
- Si aplicau la P de per favor sereu respectuosos. Amb
la G de gràcies, sereu agraïts i amb la P
de perdó actuareu amb humilitat. Segur que això que us estic dient no us ve de nou perquè en aquesta escola treballau molt els valors, però cal aplicar-ho sempre i amb tothom.
Ara us propòs que penseu en quines ocasions heu de fer
servir cadascuna d’aquestes tres lletres.
Dit això, els va demanar que per favor mostressin a tota la gent que coneguessin els
efectes beneficiosos de les tres lletres màgiques.
Després va donar les gràcies perquè l’havíem
escoltat amb atenció i va demanar perdó per haver interromput la
classe. Finalment els va donar una
abraçada i se’n va anar més prest del
que volien. No fa falta dir-vos que van quedar algunes preguntes per fer-li: d’on era,
si tornaria un altra dia...
Els fillets i filletes de 2n van acordar que
emprarien sempre que poguessin les tres lletres màgiques.
La visita del senyor PGP havia volgut la pena!
(Mª Antònia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada